La prevenció

-Ergonomia del lloc de treball, adaptant-lo a les necessitats tant fisiològiques com psicològiques dels treballadors.
-Establiment de normes de seguretat sobre les condicions mediambientals, l'ús de materials, maquines i eines i l'ús dels mitjans de protecció
-Formació del treballador i dels responsables per conscienciar dels riscos i de les seves conseqüencies, fomentar la capacitat de reconèixer-los i d'establir entre tots normes de prevenció senzilles i clares.
-Desenvolupament de tècniques mèdiques preventives: revisions periòdiques dels treballadors, estudis de salubritat als llocs de treball, etc.
-Estudi de l'organització industrial per fer més eficient la producció, facilitar la feina i reduir la perillositat.
-Desenvolupar la psicosocialogia laboral per afavorir la motivació, el bon ambient de treball, la valoració de la feina que fa cada treballador per aconseguir els objectius comuns de l'empresa, etc.

Conseqüències dels riscos laborals

Quan es produeix una situació d'accident laboral o malaltia professional, es trenca la situació laboral i totes les parts en paguen les conseqüències:
El treballador incapacitat deixa de cobrar el sou de l'empresa i la Seguretat Social li passa un subsidi. Amb aquests diners, el treballador també ha de cobrir les depeses econòmiques afegides.
L'empresa, per cobrir la baixa, ha de contractar treballadors nous i per tant inexperts, que seran menys eficients, cosa que farà que l'empresa sigui menys rendible.
L'Estat, a través de la Seguretat Social, ha de pagar el subsidi al treballador afectat i fer-se càrrec del seu tractament mèdic.

Causes de els riscos laborals

En un accident de treball hi sol haver diverses causes o errades juntes. En la majoria dels casos l'atzar evitarà que condueixin a l'accident, però en un petit percentatge es produirà un encadenament amb conseqüències greus per al treballador.
Les errades humanes són conseqüència de l'incompliment de les normes de seguretat  per imprudència, ignorància o cansament per part del treballador i del responsable de supervisar-lo.
Les errades tècniques són provocades per eines o màquines mal dissenyades o amb un manteniment deficient o per unes condicions de treball inadequades.

Classificació dels riscos labrorals

Riscos en la seguretat: corresponen al concepte clàssic d'accident i també als accidents domèstics.
Riscos en la higiene: corresponen al conceote bàsic de malaltia i són conseqüència d'un agent contaminant.
Riscos en l'ergomonia: es refereix als problemes que pateix el treballador quan els mètodes, els equips i les condicions de treball no s'adapten a l'anatomia, la fisologia, i la psicologia de la persona.
Riscos psicosocials: es relaciones amb les condicions de l'organització de el treball i afecten a la salut de les persones mitjançant diversos mecanismes.

El risc laboral

Es defineix com qualsevol situació de treball que pugui afectar la salut física, la salut mental o la posició social de les persones. Es pot separar en dues categories:
-Els riscos evitables són aquells en els quals un cop s'ha pres la mesura correctora desapareixen i no es poden tornar a produir.
-Els riscos no evitables són aquells que no es poden eliminar perquè formen part de la natura de el lloc de treball.

Els serveis d'internet

-Correu electrònic. Serveix per enviar i rebre missatges escrits entre usuaris d'una xarxa informàtica.
-Missatgeria instantània. És més fluid que el correu electrónic perquè podem saber quins altres integrants del nostre grup de missatgeria estan connectats.
-Word wide web. Servei d'Internet amb què accedim a informació organitzada en pàgines web.
-FTP. Permet transferir fitxers entre equips informàtics.
-Fòrums de discusió. Molts visitants accedeixen als missatges escrits per un visitant del fòrum.
-Xat. Servei en què dues o més persones poden establir converses a travès de finectres de text en temps real.
-Serveu PAP. Permet intercanviar fitxers entre molts usuaris.
-Telefonia IP. Permet parlar per telèfon amb un altre internauta connectat a la xarxa.

Què és Internet?

-Des del punt de vista tècnic, és un conjunt de xarxes informàtiques que s'ha estès per tot el món.
-Des del punt de vista de l'usuari, Internet es pot identificar com una sèrie de serveis als quals s'accedeix des de qualsevol ordinador connectat a auqesta xarxa.

El pressupost

El pressupost és la part del projecte on es relacionen, d'una manera ordenada i detallada, les despeses econòmiques que originarà la materialització del projecte. Elements que el formen:
-Els materials.
-La mà d'obra.
-El temps.

Normalització i simbologia

Normes, reglaments i especificacions
La normalització vol unificar criteris respecte a unes matèries determinades, i així possibilitar l'ús d'un llenguatge comú dins d'un entorn d'activitats concretes.
- Les normes són documents d'acceptació voluntària que contenen especificacions elaborades amb els consens de diverses parts interessades.
- Els reglaments són especificacions de compliment obligat que estan fixades per la llei.
- Les especificacions tècniques expressen els criteris d'exigència de l'usuari davant del fabricant o del proveïdor.
Plànols
Els plànols són el conjunt de formats que contenen tots els dibuixos que es fan durant el desenvolupament del projecte.
Si en el projecte hi ha més d'un plànol, cal acompanyar-lo amb un índex que els referenciï.

El projecte tecnic formal

El projecte tècnic és un document amb informació tècnica que ens permetrà desenvolupar la solució al problema inicial d'una manera clara i precisa.

1. La memòria
La memòria es divideix en:

La memòria descriptiva
S'hi ha d'explicar detalladament l'objectiu i l'abast del projecte, la ubicació, els estudis previs que s'han fet per analitzar el problema en qüestió, l'anàlisi de les diverses solucions baremades i el criteri que ha portat a escullir la solució proposada, els mètodes de càlcul utilitzats, els resultats d'aquests càlculs i la justificació de quins d'han tingut en compte a l'hora de prendre decisions, la bibliografia consultada, la valoració econòmica global del projecte i la seva viabilitat.

Els càlculs
S'han d'ordenar per temes. Cal indicar les diverses operacions que s'hi han fet de manera seqüencial i clara.

L'estudi econòmic
Hi hauran els possibles estudis de mercat, la previsió de recursos financers, humans i tècnics.

L'estudi mediambiental
Qualsevol projecte susceptible de tenir un impacte sobre el medi ha d'incloure el preceptiu estudi mediambiental.

L'estudi de seguretat i salut
Han obligat a fer un estudi de seguretat i salut en els projectes tècnics, de manera que ja des de la fase de dissent es tenen en compte els punts crítics, la formació necessària dels treballadors i les necessitats materials i tècniques perquè es compleixin les normes de seguretat.

Els annexos
Segons el tipus de projecte, farà falta encara més informació de tipus descriptiu i tècnic, que per la seva importància mereix un subapartat. Així, podrem inserir annexos referits als catàlegs de característiques dels diversos materials i components prefabricats que s'han utilitzat.

Activitats

1. Pensa com s'ha aplicat el procés tecnològic a la millora del 
calçat esportiu. Com hi ha influït l'aparició de nous materials?
Ha fet que el calçat sigui millor.

 

 11. Macrca en cada cas quines eines informàtiques utilitzaries en cada fase del projecte tecnològic:

16. Què et sembla que vol dir que diversos ordinadors són compatibles entre ells? Quina importància té aquest fet per als usuaris i per als fabricants de programari? Es pot utilitzar idependenment de la marca. No depèn del fabricant, per exemple na reparació.

25. Qui és el responsable dels danys quan hi ha una explosió de gas en un habitatge? És el propietari si s'ho deixa encès. I és el tècnic si es produeix una fuga.

26. Quin professional és el que es dedica a fer reformes de gas o electricitat en un habitatge? Es pot fer qualsevol canvi?Electricista. Cal la signatura d'algun professional o el visat d'algun projecte? Si que cal l'asignatura d'un professional.

 

 

El cicle tecnològic

1. Identificació i anàlisi del problema o necesitat
Ens hem de fer diverses preguntes:
-És una situació nova o és consequència de l'aparició d'altres objectes o materials?
-Hi ha cap objecte que, encara que sigui d'una manera deficient, intenta satisfer la necessitat, o és un nou repte sense precedents?
2.Exploració d'idees i disseny de l'objecte
Farem una pluja d'idees buscant solucions radialment diferents a les existents. Un cop reunides totes les idees noves i les millores proposades per als objectes existents, farem un anàlisi comparativa i triarem l'idea que s'adapti a les nostres necessitats.
3. Construcció de l'objecte
Plasmarem les nostres idees en un objecte real mistjançant les tècniques del treball. Normalment solen ser prototipus.
4.Anàlisi del objecte
Un cop produit l'objecte avaluarem per comprovar si compleix els objectius que haviem fixat al principi.

Motor de gasolina

1-Dibuixa un motor de gasolina i indina'n les parts.

2-Què vol dir que n motor de gasolina és un motor de quatre temps?Digues com s'anomena cada temps.
Perque funciona seguint quatre fases ben diferenciades anomenades:  Admissió, compressió, explosió i escapament.
 3-Explica com funciona un motor de gasolina. Ajuda't de dibuixos de quatre temps per fer-ho.

4. Quins vehicles acostumen a portar motors de gasolina? Els motors de gasolina s'utilitza en els turismes, en la majoria de motors grans i en alguns ciclomotors.

5. Qui va inventar el motor de gasolina? Quin any? L'enginyer alemany Nikolaus Otto. L'any 1876.

6. Quins avantatges i inconvenients té el motor de gasolina respecte d'altres motors com el dièsel?
Avantatges.
- És força lleuger i petit.
- Permet una gran acceleració.
- És més barat que el motor dièsel.
Inconvenients.
- Consumeix més que el motor dièsel i, per tant, contamina una mica més.
- La gasolina és més cara que el gasoil.
- Necessita més manteniments.

7. Quina és la funció dels següents elements: bugia, biela, cigonyal i vàlvula?
Bugia. És l'element que produeix la ignició de la mescla de combustible i aire als cilindres.
Biela. Format per dues barres articulades, de manera que una gira i l'altra es desplaça per una guia.
Cigonyal. Transforma simultàniament un moviment de gir en diversos moviments alternatius.
Vàlvula. És un dispositiu mecànic amb el qual es pot iniciar, aturar o regular la circulació de líqids o gasos mitjançant una peça movible que obre, tanca o obstrueix de forma parcial un o més orificis o conductes.
8. Què és l'ordre d'encesa? Posa'n un exemple. 
 La seqüencia que segueixen les explosions en el motor.

9. Què és un motor de cilindres en línia? Dibuixa les configuracions de motors més usuals. Motors de 4 cilindres col·locats en línia.

10. Què és la gasolina i d'on sobté? Quins perills té? La gasolina és un producte químic format per una mescla d'hidrocarburs que s'obté del petroli. És altament inflamable i pot desprendre vapors tòxics perillosos. No es pot emmagatzemar a casa.

11. Quins són i quina funció fan els principals sistemes auxiliars del motor?
Carburació. Fa la mescla de gasolina i aire que entra al motor.
Encesa. S'encarrega de produir i gestionar l'encesa de les bugies.
Refrigeració. Refreda el motor perquè la calor no el malmeti.
Lubrificació. S'encarrega de greixar el motor per reduir el fregament entre les peces.

12. Quins vehicles, en general, fan servir gasolina sense plom 95 i quins gasolina sense plom 98?
Sense plom 95. Vehicles menys potents.
Sense plom 98. Vehicles més potents.

Lleva i seguidor

És un dispositiu que quan gira és capaç d'accionar un element al qual no està unit i moure'l de manera alternativa.

El cigonyal

És un sistema format per una unió de moltes manovelles acoblades a ñes seves bieles corresponents.

Excèntrica

És una roda que té una barra rígida en un punt del seu perímetre.

Biela-manovella

És un mecanisme format per dos barres articulades, de manera que una gira i l'altra es desplaça per una guia.

Cargol-femella

Està format per un eix roscat i una femmela amb la mateixa rosca que l'eix. Si es gira la maneta, aquesta es desplaça.

Tren d'engranatges

Es un conjunt de engranatges de gran a petit que serveix per augmentar la velocitat.

Tren de politges

Unes quantes politges unides per una corretja.

Sistema de transmissió reductor

Serveix per unir un sistema de politges a un sistema de engranatges. Cal que una politja i un engranatge estiguin en el mateix eix.

Transmissió per cadena y pinyó

Transmissió per cadena i pinyó: les baules d'una cadena s'acomblen a les dents d'una roda.

Transmissio per corretja

Transmissió per corretja: la corretja transmet el moviment d'una politja a l'altra.

Transmissió per engranatges

Transmissió per engranatges: els engranatges són rodes que tene  dents en tot el perímetre extern i encaixen les unes amb les altres.

Mecanismes de transmissió

Transmissió per engranatges: els engranatges són rodes que tene  dents en tot el perímetre extern i encaixen les unes amb les altres.

                                                                   Z1· ω1 =  Z2· ω2

  Transmissió per corretja: la corretja transmet el moviment d'una politja a l'altra.

                                                                                         φ1·ω1 =  φ2·ω2

Transmissió per cadena i pinyó: les baules d'una cadena s'acomblen a les dents d'una roda.

 

 Z1· ω1 =  Z2· ω2